martes, 17 de diciembre de 2013

CONCURS DE POSTALS CEE TOMAS LLACER

Les postals guanyadores del concurs de postals 2013





I amb aquestes postals aprofitem per felicitar al blog que en aquestes dates compleix UN ANY!!

lunes, 16 de diciembre de 2013

JA ESTEM EN LA ULTIMA SETMANA DEL TRIMESTRE

VENEN LES VACANCES DE NADAL!!!


Hem decidit aquest menú per acomiadar l'any


martes, 26 de noviembre de 2013

VOLEU COL·LABORAR AMB ESCOLA VALENCIANA? FEU-VOS-EN MECENES!!!

Estimats pares i mares: ja arrenca de nou la convocatòria de la Trobada d'Escoles Valencianes de l'Alcoià-Comtat. Com bé sabreu, enguany se celebrarà el dia 7 de juny a la localitat d'Onil.

L'entitat organitzadora d'aquestes trobades arreu del País Valencià, Escola Valenciana, ofereix la possibilitat de convertir-nos en mecenes i assegurar el futur de l'Entitat. És per això que ha organitzat allò que se'n diu un verkami, on cada col·laborador dóna una quantitat petita de diners, i a més de reservar la samarreta per a les Trobades 2014, es converteix en mecenes de l'Entitat que promociona l'ensenyament en la nostra llengua, la llengua dels valencians, la llengua de l'Escola Valenciana.

Si voleu informació més ampla, punxeu damunt de la paraula TROBADA que hi ha a la part de baix  de les fotografies, i us redireccionarà a la web d'Escola Valenciana, on hi ha una informació més detallada. 

ANIMEU-VOS-EN I COL·LABOREU! L'ESCOLA VALENCIANA ENS NECESSITA A TOTS I A TOTES!





LA CASTANYERA AL:

CEE "TOMÁS LLÀCER"
Alcoi, 26 de Novembre de 2013

Hui ens han visitat els nostres amics i companys del

CP "El Romeral". A més a més el CP "El Bosco" de Cocentaina

ens ha enviat una carta desitjan que tinguerem un gran dia de la castanyera.

Tots hem gaudit i ho hem passat molt bé, compartint cançons, balls i per

descomptat...  CASTANYES CALENTETES.











viernes, 18 de octubre de 2013

Obres d'art del Tomàs Llàcer a l'EXPOCREATIVA

Del 18 al 25 d'octubre a la plaça del port d'Alacant es celebra la XVI mostra provincial d'Arts Plàstiques de pintura i ceràmica realitzades per persones amb discapacitat intel·lectual.


Us mostrem les obres que han creat els nostres alumnes i hem aportat a l'exposició.

Us animem a que la visiteu i també a que voteu les nostres obres a l'enllaç 






jueves, 14 de marzo de 2013

Un vídeo sobre l'afàsia

Si punxeu damunt la paraula vídeo, que apareix baix, us reconduirà a un vídeo de youtube que parla de l'afàsia. Paga la pena veure'l.

vídeo

miércoles, 13 de marzo de 2013

Dèficits sensorials en l'autisme


 (Enviat per José Ramón Alonso a autismodiario.org el 2 agost, 2012  
Guardat en Divulgación Tags: Autismo, Integración sensorial 
URL Curta: http://wp.em/p1lUm3-3sJ) 

La presència d'alteracions de la sensibilitat no forma part dels criteris de diagnòstic dels TEA, però nombrosos pares indiquen en les consultes problemes de hipersensibilitat o hiposensibilitat en els seus fills amb autisme. Davant un possible cas, el primer és començar sempre per una anàlisi de funcionament sensorial, estar segurs que aqueix sentit funciona correctament, que no existeix un problema orgànic subjacent. En alguns casos, la família pot pensar que el xiquet no escolta bé, doncs no respon quan se li crida. Però quan sona la música de la seua sèrie favorita o escolta una mica en la cuina que pot significar una bona notícia, va corrent des de l'altre extrem de la casa. En alguns casos, el xiquet pot demostrar una hipersensibilitat i reaccionar bruscament a un so inesperat com una tos, el timbre del telèfon o una música de la televisió. Es pensava que la hipersensibilitat auditiva podia estar lligada a una funció anòmala de les cèl·lules ciliades de l'oïda interna però aqueixa opció s'ha rebutjat i es pensa més que pot tenir a veure amb una disfunció primerenca de la còclea, amb anomalies en la via auditiva o amb un funcionament alterat de l'escorça auditiva primària. Pel que fa al tacte, existeix un grau molt ampli de comportaments anòmals. Hi ha xiquets que no els agrada ser abraçats o tocats, la qual cosa no vol dir que no vulguen sentir-se estimats. Uns altres mostren rebuig a algunes superfícies,  tipus de teixit o de calçat. En alguns casos, les diferències són de nivell: algunes molèsties de les quals pot queixar-se qualsevol xiquet, com les etiquetes de la roba, semblen afectar d'una forma molt més potent als xiquets amb TEA. 

Per contra, hi ha xiquets que cerquen un contacte intens, freqüentment d'objectes inanimats. Els pot agradar o calmar ficar-se en una banyera envoltats de coixins o poden tenir un amagatall favorit que és un espai estret dins d'un moble, entre un moble i una paret o entre un moble i el sòl on se senten protegits i tranquils. Tempere Grandin, científica amb autisme, va dissenyar una màquina que “abraçava” els animals per a obtenir un efecte tranquilitzador similar al que ella experimentava i cercava. A altres xiquets amb TEA els agrada experimentar d'una forma exagerada amb l'estimulació vestibular, la qual controla l'equilibri, gaudint de jocs com els gronxadors, girar desenfrenadament o botar. Pot tenir a veure amb els característics balancejos d'alguns xiquets amb autisme, un tipus de moviments que els dóna plaer o els calma. 
              En el cas de la vista, s'han vist alguns comportaments peculiars com ara observar un joguet des de molt prop o tenir una panoràmica d'una habitació per la cua de l'ull, sense girar el cap. Seria una forma d'usar la vista que a nosaltres ens produiria molèsties o mals de cap però que a aqueixos xiquets sembla agradar. Pel que fa a la hiposensibilitat, hi ha publicacions que mostren una sensibilitat reduïda al dolor, o el que és el mateix, un llindar alt per al dolor, el qual pot estar relacionat a més amb lesions i autolesions. Com que no pateixen tant el dolor, aquests xiquets són més proclius a causar-se ferides i fins i tot fractures. 
           Les rutes sensorials estan àmpliament connectades amb les rutes motores. També s'han vist problemes motors en xiquets amb autisme. Les fites que han d'arribar-se en el progrés motor durant la infància estan retardats en més d'un 33% dels casos. Trastorns en la forma de caminar, com ara caminar de puntetes i problemes en l'equilibri i la coordinació també s'han trobat així com anomalies importants en la postura en els xiquets amb TEA. 

Recorrent la relació entre autisme i dèficits sensorials en sentit contrari, s'ha vist que persones que tenen un dèficit sensorial, tant en la vista com en l'oïda, poden mostrar, amb més freqüència que la població normal, algun símptoma d'autisme. Carvill (2001) ha trobat en persones amb ceguesa congènita, la presència de comportaments semblats als dels xiquets amb TEA. Aquests xiquets cecs de naixença tenen comportaments motors característics, com les estereotípies de mans o dits (en anglès s'anomenen “blindisms”, de “blind”, cec). Al costat d'això, hi ha informes sobre problemes en les habilitats socials i de comunicació en els xiquets cecs. No obstant això, no és una associació fàcil. Hi ha dificultats per a estudiar aquests temes en funció de la causa de la ceguesa així com problemes metodològics a l'hora d'establir uns criteris diagnòstics comuns i una forma objectiva i traslladable d'observació i registre d'aquests comportaments anòmals. L'associació és menys clara entre les persones pertanyents a l'altre gran grup amb un dèficit sensorial clar: els qui tenen sordesa. Hi ha menys evidències que puga haver una associació entre ambdues condicions, però un estudi que va incloure un gran nombre de xiquets amb discapacitat auditiva va veure que un 4% d'ells tenien també autisme. 
                            En resum, les interaccions entre autisme i sistemes sensorials són molt intenses i solament estem en els començaments d'entendre la gran varietat de situacions que es produeixen en les persones amb TEA.

 Aquesta i altres més informacions de gran interès podeu llegir-les en el meu blog personal UniDiversidad. Observaciones y pensamientos.

José Ramón Alonso

viernes, 8 de marzo de 2013

Medicaments gratuïts per als discapacitats


La Plataforma en defensa de les persones en dependència de l'Alcoià i El Comtat ens ha fet arribar un comunicat de l'Associació ADIBI, sobre la possibilitat de reclamar la gratuïtat dels medicaments per als menors discapacitats. El reproduïm íntegrament i literal.



Asociación ADIBI
Discapacidad y Enfermedades Raras


Hola.
Hace unos dias os hice llegar el texto de un correo que habia enviado a los diputados de las Corts con relacion a la suspension de la gratuidad de los medicamentos para los menores discapacitados. Mi postura era, y es, que eso va en contra de la ley de atencion sanitaria a menores,
La cuestion es que en estos momentos uno de los receptores de la copia del correo ha enviado una carta al president de la generalitat informandole de la ilegalidad, instandole al cumplimiento de la ley y al restablecimiento de la gratuidad de las prestaciones farmaceuticas, ortopedicas y ayudas tecnicas que se contemplaba en el parrafo del estatuto del discapacitado suprimido en la ley de acompañamiento de los presupuestos.
De poco puede aprovechar la protesta si no se mantiene la presion exigiendo el cumplimiento de la ley de atencion sanitaria a menores, cierto es que han perdido por la via del estatuto del discapacitado la gratuidad de las prestaciones ortopedicas y ayudas tecnicas, pero los medicamentos entiendo que los tienen asegurados por la via del art 20 de la ley del menor.
Creo que el esfuerzo por defender el cumplimiento de lo estipulado para los menores refuerza la reivindicacion y las medidas de protesta que se tienen por la supresion total emprendida por la via del estatuto del discapcitado.
Por todo ello animo a que se difunda lo mas posible el derecho a la gratuidad de los medicamentos para los menores, para lo que lo mas eficaz es presentar reclamaciones, a tal respecto creo que se puede hacer por dos vias. La primera es presentar escrito denunciando la situacion ante la fiscalia, que tiene la obligacion de investigar cuando se esta cometiendo un delito y esto tiene todas las pintas de serlo.
Por otro lado es conveniente que todos los padres de menores presentes escritos reclamando el cumplimiento de la ley y exigiendo el reintegro de lo pagado indebidamente.
Para lo primero, presentar denuncia en fiscalia, puede descargarse un modelo de escrito en el siguiente enlace. denuncia a fiscalia
Por lo que respecta al escrito reclamando a la conselleria la gratuidad de los medicamentos para cada menor, de manera individualizada, adjunto un archivo con un modelo de escrito, que obviamente puede ser modificado o sustituido por otro que se considere mejor.
Un saludo
--
Vicente Valero


Hola.
Me volvio a dar el punto. Despues de ver por television la noticia de una madre de un pueblo de Valencia mendigando ayuda para hacer frente al pago de 7000 euros para tasas judiciales y diciendo que le habian retirado la gratuidad de la prestacion farmaceutica a la que los valencianos teniamos derecho desde 2003 y luego a otra madre exponiendo una situacion similar en cuanto a lo farmaceutico, no he podido resistir y he enviado un correo personal a los diputados de las Corts, que al pie figura.

Un saludo
--
Vicente Valero

+++++++++++++++++


Señoría,
Lamento, no sabe cuánto, volver a dirigirme a usted pero la importancia del asunto no me permite el mirar para otro lado. En el último correo que le envié hacía referencia a la retirada de la gratuidad en la prestación farmacéutica a los discapacitados menores de edad, que se encuentra amparada por el artículo 20 de la ley
En uno anterior decía: “Me preguntaba el otro día como iba yo a apañarme este año con las medicinas y le dije que ahora un día como y otro me medico, las dos cosas al tiempo no pueden ser”.
Pues bien, la cosa ha cundido y el pasado día 21 aparecía en el programa “Espejo Publico” el testimonio de una madre valenciana que confesaba que tenía que retirarle medicación y alimentación a su hijo discapacitado por no poder costearla.
Pero lo que me llamó la atención fue su clarividencia, dijo que eso era un genocidio. Se notaba que era una madre joven que había estudiado historia y leído que el genocidio perpetrado por los nazis había empezado por las personas con discapacidad y que visto el éxito se extendió a: gitanos, comunistas, judíos,… Ahora bien, el genocidio se produce no solo por la acción de quienes lo cometen, sino que también por quienes miran para otro lado. Y yo no puedo girar la cabeza. La memoria y el respeto a tantos padres que se dejaron la vida para sacar adelante a niños con discapacidades severas no me permitirían  dormir si no dijera que les parece fatal que habiendo medios y avances que permiten vivir a quienes hace años morían por falta de avances médicos, que de haber existido aun estarían con ellos.
Le ruego que como el niño de la noticia aun tiene 15 años, haga lo que esté en su mano para que durante los próximos tres pueda acceder a la prestación farmacéutica gratuita. La ortopédica y de ayudas técnicas ya las perdió por la derogación de un párrafo del estatuto del discapacitado por culpa, según el más honorable de los valencianos, del Gobierno central.
Yo pensaba que la derogación del párrafo del estatuto del discapacitado era responsabilidad de los 99 diputados de las Corts, a quienes habría que considerar los genocidas a los que se refería la madre del reportaje de Antena 3, pero dado que existirán informes jurídicos y justificacion jurídica que  avale la autoria al Congreso de los Diputados,  le ruego que la exija donde corresponda y me la haga llegar.
Yo he leído y releído el “Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones” y no he encontrado amparo al alegato de que exista obligación por parte de las administraciones autonómicas a derogar lo establecido por ellas en el ejercicio de su autonomía. Cuestión distinta es que tenga la competencia para retirar fármacos de la cartera los financiados por el Sistema, pero allá cada cual con su conciencia y que cada palo aguante su vela.

Un saludo
--
Vicente Valero


Sólo quién se propone algo, LO PUEDE LOGRAR!!
+ Información:
 Asociación ADIBI
Plaza Nueva York, 12. IBI (Alicante)
Tel. 96.655.03.27 móvil: 686.198.897
E-mail:
adibi.asociacion@yahoo.es
Visita nuestro Blog y también búscanos en FACEBOOK.


--
Plataforma en defensa
de les persones en dependència
de l'Alcoià i El Comtat.
grup en facebook:
http://www.facebook.com/groups/322659707970/

lunes, 25 de febrero de 2013

Un vídeo molt interessant sobre el control emocional, aspecte de gran importància per al nostre alumnat. Punxeu sobre la paraula vídeo, mireu-lo i penseu-ne.

vídeo 

miércoles, 20 de febrero de 2013

Teràpia de la Integració sensorial

Punxeu l'enllaç i veureu un vídeo molt interessant sobre la teràpia d'integració sensorial amb xiquets amb TDAH.
vídeo

lunes, 18 de febrero de 2013

TDAH: Una guia pràctica per a educadors

Heus ací una guia pràctica per a mestres i educadors en general sobre l'alumnat amb TDAH (Transtorn del Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat). si punxeu en l'enllaç on posa "GUIA", us reconduirà a la plana on podreu descarregar-vos-el, amb format PDF

 enllaç: GUIA

domingo, 17 de febrero de 2013

Dia 18 de Febrer: Dia mundial de la síndrome d'Asperger. Què tal si ho celebrem amb una informació sobre les seues característiques?


l Síndrome de Asperger

El Síndrome de Asperger (SA) es uno de los trastornos generalizados del desarrollo, que conlleva una alteración neurobiológicamente determinada en el procesamiento de la información. Las personas que lo presentan se ven afectadas en su interacción con los demás y en sus actividades cotidianas; especialmente se ven afectadas en el área social, la afectiva y la motriz.
En el área social y afectiva, los síntomas consisten en dificultad para entender gestos faciales, expresar afecto y emoción, así como apreciar los sentimientos de otros. A los niños con SA  les es difícil interactuar con sus pares y jugar de manera coordinada y cooperativa. Esto genera dificultades para fingir juegos cuando están acompañados y suelen preferir comunicarse e interactuar con adultos. Los niños con SA, tienen habilidades para realizar actividades por sí solos siempre y cuando no se altere constantemente su rutina y presentan intereses obsesivos por temas poco comunes en comparación con los pares de su edad como la textura de los alimentos, partes de objetos (por ejemplo las ruedas de un automóvil), y preocupaciones excesivas por una actividad u objeto concreto. Algunos autores consideran que el desarrollo temprano del lenguaje es uno de los rasgos primordiales de este trastorno, que incluye un vocabulario extenso y sofisticado, así como la utilización de frases o expresiones bizarras. Otros autores y en distinto sentido, sostienen que durante las edades tempranas se manifiesta un retraso en el lenguaje, y que es en el transcurso de la edad preescolar cuando el niño adquiere mayor habilidad. Su problema principal sería la forma de comunicarse al interactuar, al intentar adecuar el lenguaje al contexto. También tienen dificultades tanto para hacer preguntas extensas y en explicar sus respuestas. Además, hacen comentarios ambiguos e imprecisos.
En el área motriz, las personas con SA manifiestan torpeza en sus movimientos comportamientos repetitivos, restrictivos y estereotipados.
A continuación, les presentamos un video en que Pia Vera, educadora de párvulos, y parte de nuestra Fundación, nos habla sobre qué es tener Asperger y del día Internacional del Síndrome de Asperger, el próximo 18 de febrero, con el fin de dar visibilidad a ésta condición y como una herramienta más para apoyar la concienciación que nos encontramos desarrollando:
El síndrome de Asperger se manifiesta de diferente forma en cada individuo pero todos tienen en común las dificultades para la interacción social, especialmente con personas de su misma edad, alteraciones de los patrones de comunicación no-verbal, intereses restringidos , inflexibilidad cognitiva y comportamental, dificultades para la abstracción de conceptos, coherencia central débil en beneficio del procesamiento de los detalles, interpretación literal del lenguaje, dificultades en las funciones ejecutivas y de planificación, la interpretación de los sentimientos y emociones ajenos y propios.
Es un trastorno muy frecuente, que parece tener mayor incidencia en niños que niñas; es todavía poco conocido entre la población general e incluso por muchos profesionales; y no es una enfermedad, no se contagia, no se cura, no se padece y no se sufre. Se vive o se convive con el Asperger, y hablamos de una CONDICION en vez de un trastorno o síndrome, pues evoluciona, se desarrolla, no es fija en el tiempo y donde el Diagnostico Oportuno y la Atención Temprana resultan determinantes en la vida de las personas con Asperger.
Supone una discapacidad para entender el mundo de lo social, que se manifiesta al nivel de comportamientos sociales inadecuados proporcionándoles a ellos y sus familiares problemas en todos los ámbitos. Concepciones más modernas ya hablan de una “discapacidad social”, entendida la discapacidad como “la inaccesibilidad de una persona a distintos niveles de la sociedad en la que vive, la cual le resta oportunidades. Desde este punto de vista podemos entender que la persona con Asperger tiene una discapacidad social, la cual está generada por la limitación a acceder a los medios que le permitan la inclusión social y por el rechazo del grupo mayoritario. Esta falta de aceptación social a nivel del entorno global de la persona elimina el concepto de corresponsabilidad social, se fomenta por tanto la exclusión del grupo. A mayor restricción de oportunidades, mayor nivel de exclusión. A su vez, este modelo de “discapacidad” es extensivo al grupo familiar, no solo afecta a la persona con Asperger en sí, se extiende a su familia cercana, quienes deben enfrentarse de forma sostenida a la exclusión social, en muchas ocasiones con un éxito escaso. La discapacidad la define el contexto ecológico de la persona y no el estado vital de la persona en sí misma.”
Hablamos de PERSONAS con Asperger: niños, jóvenes y adultos, con los mismos derechos que tú, a la salud, a la educación, al trabajo, a convivir en la sociedad que debemos trabajar para hacerla inclusiva, que acepte y conozca la neurodiversidad.
Los invitamos a conocer el Asperger, a conocernos, a ver personas y no etiquetas, ser parte determinante en la sociedad inclusiva que queremos para todos.
Fuentes:
- Araújo, Jané, Bonillo, Canals, Viñas y Doménech-Llaberia, Revista Latinoamericana de Psicología Volumen 44 No2 pp.67-74 2012
- Federación Asperger España.
- AutismoDiario.org

viernes, 15 de febrero de 2013

Recollida signatures

Beatriu Tudela, en nom de la Plataforma en defensa de les persones en dependència de l'Alcoià i El Comtat, ens fa arribar el següent comunicat, on demana la col·laboració de tothom en la recollida de signatures per sol·licitar la derogació de l'article 160 de la llei 10/2012 de Mesures Fiscals de Gestió Administrativa i Financera, tot donant suport al Col·legi Oficial de Treball Social d'Alacant. Tot seguit reproduïm el contingut d'aquest comunicat:


Te hacemos llegar esta campaña de recogida de firmas para solicitar la derogación del artículo 160 de la ley 10/2012 de Medidas Fiscales de Gestión Administrativa y Financiera, iniciativa que ha iniciado el Colegio Oficial de Trabajo Social de Alicante y a la que nuestro Colegio se ha adherido.

Te hacemos llegar la carta de adhesión para que como organización puedas adherirte, si así lo consideras oportuno.
Dado que la campaña la está gestionando el Colegio Oficial de Trabajo Social de Alicante, la carta firmada hay que remitirla a su correo electrónico: alicante@cgtrabajosocial.es

más información
I a més a més hi ha recollides de signatures contra les retallades en dependència. Ací baix teniu l'enllaç, punxeu-lo o copieu-lo a la barra d'adreces i signem tots. Recordeu-ho: TOTS PODEM SER DEPENDENTS! 

enllaç:   http://www.change.org/es/peticiones/mariano-rajoy-y-ana-mato-acaben-con-el-desmantelamiento-de-la-ley-de-dependencia-que-no-nos-recorten-la-ley-de-dependencia-por-todos

martes, 12 de febrero de 2013

Què ha de saber un professor per a atendre a un alumne/a amb TDAH


Què ha de saber un professor per a atendre a un alumne/a amb TDAH
per Fundació CADAH
 • No dubtar en el diagnòstic: Assumir que les característiques que demostra el xiquet són degudes al trastorn i no a la dolenta educació que hagen rebut dels seus pares
• Tenir una relació positiva entre l’alumne i el professor: Més que cap altre xiquet necessiten els suports positius, elogis i ànims. Hem d’intentar modificar el nostre llenguatge: Aprendre a expressar-nos de manera positiva evitant expressions com “Bé, però pots fer-ho millor”. És preferible usar expressions com ara: “Millorable, però bé; la pròxima vegada podries millorar tal cosa…, procura fer millor tal altra…, procura que no se  t’oblide fer…..”.
                              Orientacions per a millorar l’autoestima:
  •               Acceptar les dificultats.
  •               Identificar els esforços.
  •               Oferir-li major grau de confiança.
  •                Evitar l’acusació, la ridiculització i la falta de respecte 

  •        Potenciar activitats que fomenten la integració social (dinàmiques,  treballs en grup)
  •               Fer-lo participar en classe: Per a ells és molt necessari que algú els pare atenció. Fer que lligen en veu alta encara que tinguen dificultats de lectura, s’equivoquen, etc. Anticipar-los activitats, lectures que se li van a proposar realitzar en l’aula (evitar errors, pors a la lectura). Preguntar-los habitualment, fer que isquen a la pissarra. Aconseguirem que estiga més atent, tinga més motivació i coneguem millor la seua evolució i els seus coneixements. Serà manera de saber millor quins són els seus coneixements i no només els coneixements que transmeta en els exàmens per a poder avaluar-los més justament.
  •      Asseure’l en un lloc tal que  puguem tenir-lo vigilat, lluny de distraccions i de les finestres i al costat de companys amb els quals puga tindre suport per a copiar o completar les tasques a realitzar o apunts. Les instruccions han de donar-se amb proximitat física i amb contacte ocular, donant les instruccions d’una en una, de manera concisa, clara i en llenguatge positiu.
  •      Mostrar interès quan està treballant en la seua taula. Acostar-se a la seua taula habitualment i preguntar-li si tenen dubtes o necessiten suport i animar-lo que seguisca treballant. Un esclafit de dits o donar suport la mà en el seu muscle pot fer-li recuperar la seua atenció. Acordar amb ell els senyals que es faran servir.